Les meves competències...

Una vegada feta una reflexió el més ajustada possible damunt les competències per ensenyar de Perrenoud y les competències de l’assignatura, he arribat a la següent conclusió:

COMPETÈNCIES PER ENSENYAR DE PERRENOUD

• ·        ORGANITZAR I ANIMAR SITUACIONS D’APRENENTATGE

Jo som de les persones que creuen en l’idea de que si no intentes allò que pretens, mai sabràs si ets o no capaç de assolir la teva meta. La meva mestra de pràctiques va ser qui em va ajudar a arribar a aquesta conclusió, ja que davant el meu dubte de si era adequada o no una activitat per el meu grup de nadons em va dir: “Isa, si no ho proves de fer, mai sabràs si era o no una bona activitat”. I així ho vaig fer, la seva filosofia era aquesta i jo l’he feta meva: Hem de provar de fer, si surt bé perfecte i sinó, ja tenim un aspecte damunt del qual reflexionar i investigar el perquè no ha funcionat, sempre per tal de millorar i oferir el millor al nostre grup d’infants.

Per altra banda, dir que durant les meves pràctiques vaig sentir-me molt satisfeta amb el vincle que vaig arribar a crear amb el meu grup, ja que moltes vegades amb només una mirada, sabia allò que necessitaven els meus petits alumnes. Encara que soni massa “idíl·lic” es veritat que quan passes tantes hores amb ells, arribes a conèixer cada petit gest, cada mirada, cada plor, etc. podent identificar en ells allò que necessiten, i per altra banda, ser capaç d’oferir allò que demanen sense pronunciar paraula, t’aporta un benefici amb tu mateix que no es pot pagar amb diners.   

Tot i així, m’agradaria destacar la importància que té gaudir d’una mestra i d’un centre de pràctiques com els que vaig tenir la sort de gaudir durant el meu període de pràctiques, ja que gràcies a l’autonomia que em varen oferir durant els mesos de feina a l’escoleta i el bon clima que es respirava al centre, vaig ser capaç de desenvolupar la meva tasca docent amb èxit.

• ·     ELABORAR I FER EVOLUCIONAR DISPOSITIUS DE DIFERENCIACIÓ

Uns dels punts a treballar durant la meva futura etapa com a docent és posar la mirada amb un poc més d’interès en els casos d’infants amb dèficits i trastorns, ja que durant les meves pràctiques no vaig treballar amb cap infant amb aquestes necessitats. Tampoc vaig poder assistir a cap reunió amb l’EAP, ni vaig poder tenir cap xerrada amb cap dels integrants.

És per aquest motiu que no se quina serà la meva reacció si durant la meva feina com a mestre em trobés amb qualque infant amb aquestes necessitats, no se si seré capaç de detectar-la si aquesta és molt lleu, el que si tinc clar és que davant qualsevol tipus de dubte, intentaré consultar el cas amb el claustre, exposar el possible cas amb l’EAP en una de les reunions amb el centre, informar-me mitjançant la lectura de llibres relacionats amb el possible dèficit o trastorn, etc. en definitiva, se que davant un possible dubte sobre alguna possible mancança o necessitat d’un dels meus alumnes, m’involucraré per poder donar respostes de la millor manera a les mateixes.   

• ·      TREBALLAR EN EQUIP

El treball en equip és un dels meus punts forts, o al manco això és el que diuen els meus companys de feina actual. Quan fem les reunions d’equip diuen que els hi agrada treballar amb jo perquè sempre tinc un somriure a la cara i intent veure el got mig ple. I això m’encanta, m’agrada escoltar que la gent es sent còmoda amb jo, i és a la vegada, el que em fa continuar la meva feina amb aquesta positivitat que em caracteritza.

Esper que aquesta característica de la meva personalitat faci que pugui arribar a tenir un equip educatiu cohesionat, fort, amb uns objectius comuns que ens facin oferir el millor als nostres alumnes i a les seves famílies, i com a resultat, a la comunitat educativa de la que formen part, fent de l’escola el que en realitat ha de ser: un punt clau i un referent de la nostra comunitat.  

• ·      PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L’ESCOLA

Durant les meves pràctiques no vaig tenir l’oportunitat de tenir accés a tota la documentació del centre ni a tots els claustres. Respecte a l’accés de la documentació no va ser perquè el centre no ens la volgués mostrar, sinó perquè l’estaven refent i actualitzant en aquells moments i només varem poder tenir accés a uns quants documents bastant antics. Fen referència als claustres, varem poder anar a dues sessions de manera voluntària, només com a oients.

Aquest podria haver estat un bon moment per aprendre un poc més sobre l’organització sobre el paper d’una escoleta, però per les circunstancies d’aquell temps, no es va poder dur a terme de manera satisfactòria per la nostra part. És per aquest motiu que m’he plantejat com a punt a tenir en compte en les meves properes pràctiques poder confrontar allò que he après fins ara a la carrera damunt aquesta àrea amb la documentació real del centre on les realitzi.  

• ·      INFORMAR I IMPLICAR ALS PARES

En els tres anys que duc a la universitat i els dos anys del mòdul els mestres ens han repetit reiterades vegades la importància de les famílies a les escoles i jo crec que damunt aquesta idea, hi ha dos grups ben diferenciats, aquelles mestres que creuen i les que no. És tan fàcil com això.

Jo em posiciono al grup de les persones que creuen en la importància de les famílies, en deixar-les entrar a les aules, compartir moments amb elles i els infants, poder ser partícips entre tots d’un mateix projecte, i en tot això crec perquè ho he vist amb el meus propis ulls i puc dir amb la boca ben grossa que FUNCIONA.

És per aquest motiu que a les futures pràctiques vull estar més present a les entrevistes amb els pares, elaborant les comunicacions amb les famílies, preparant projectes en els quals hi puguin participar pares, padrins, així com diferents familiars dels mateixos infants.

Aquest és també un dels ítems de la meva llista per les properes pràctiques!

• ·      UTILITZAR LES NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies són per jo una de les petites traves que tinc en aquest moment i estic intentant, de manera autodidacta mitjançant tutorials de youtube i amb l’ajuda d’amics i familiars que saben d’aquestes un poc més o més que jo, estic aprenent a emprar de manera més fluida programes com l’audacity (per l’edició d’arxius d’audio), el power point (per realitzar presentacions, contes, etc. més atractius per a pares i infants), video perfecto para Ipad (per la realització de videos), photoshop (per editar fotografies) etc; amb l’objectiu de enfortir aquesta àrea.

• ·      AFRONTAR ELS DEURES I ELS DILEMES ÈTICS DE LA PROFESSIÓ

La meva opinió damunt aquesta competència és que el primordial és tenir clara la idea de que un mestre ha de ser un exemple per als infants tan dintre com fora de les aules.

És a dir, un mestre ha de predicar amb l’exemple que intenta inculcar a les aules als seus alumnes. Per exemple, si intentes ensenyar als teus alumnes l’hàbit de reciclar a l’aula o a ca seva, serà molt més fàcil i real, si verdaderament tu creus amb això i ho dus a terme en la teva vida quotidiana, sinó, penso que projectes un missatge buit de contingut pràctic.

En lo referent als dilemes, penso que és una àrea que està en constant canvi i aprenentatge, ja que cada dia, se’n poden presentar diferents dilemes, els quals el mestre va resolent constantment amb l’ajuda de les seves idees prèvies damunt el tema i les opinions fonamentades de companys i especialistes.

Aquest és un punt que reforça la idea de que la professió de mestre implica un constant aprenentatge, un autoreciclatje permanent que ajudarà al mateix a ser conscient de les diferents realitats que viuen els seus infants, i d’aquesta manera, poder adaptar-se a cada una d’elles per poder donar la millor resposta a cada moment.

COMPETÈNCIES DE L’ASSIGNATURA

1.1.- CERCA I ACCEDEIX A DADES I RECURSOS EXISTENTS A L’HORA DE RESOLDRE ACTIVITATS, TASQUES I SITUACIONS QUE ES PLANTEGEN AL PRÀCTICUM I A L’ASSIGNATURA.

En aquest punt, m’agradaria dir que la meva opinió és que durant les meves pràctiques si que vaig accedir a diferents fonts directes i indirectes, per tal de dur a terme el meu pràcticum. 

Vaig llegir molts d’articles relacionats amb la feina amb nadons, alguns proporcionats per la meva tutora de pràctiques i qualcuns trobats en la meva recerca per Internet, per tal de enriquir els meus coneixements per els nadons i poder posar en pràctica activitats que mai m’havia plantejat en aquell moment.

Una de les feines més enriquidores en les xerrades amb la tutora del centre, on discutíem algunes de les activitats que volia posar en pràctica, com la de que vingués una amiga meva música (que toca el bombardino) a fer un petit concert per als meus infants i altres alumnes del centre. Recordo que en aquesta conversació la meva mestra en va demanar perquè pensava que aquesta activitat seria adequada per als nadons, si pensava o no que ells estirien atents i si els agradaria l’activitat. Va ser per aquest motiu que vaig cercar a la xarxa articles que parlessin de la importància de la musica en el món infantil de l’educació.  

Després de fer tota la recerca i d’exposar a la mestra la meva opinió fonamentada, em va reconèixer que ella estava totalment d’acord amb l’idea i que la compartia al 100%, només volia que abans de realitzar una activitat tingués clar perquè la feia i que era el que pensava que aportaria als infants.

2.1.- IDENTIFICA PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES EN QUANT A LES SEVES CAPACITATS I COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

A aquesta entrada he deixat ben clar allò que penso que tinc que millorar (com la part de les noves tecnologies, la relació amb les famílies i la resolució dels possibles dilemes de la mestra) i els meus punts forts (com són la predisposició a la feina amb equip, la recerca d’informació a diferents fonts i la feina de l’aprenentatge autodidacta mitjançant tutorials)

4.2.- IDENTIFICA BONES PRÀCTIQUES

En aquest punt és on destaco la importància del bon clima entre els diferents docent del centre i de les famílies, ja que he viscut les meves pràctiques en un centre on això era lo primordial per poder oferir als infants un clima familiar, on respiressin un aire de confiança entre pares, mestres i infants.

Isa González

Hola a tots i a totes!

El meu nom és Isa González i aquest és el meu blog.

Som una mallorquina de 25 anys que viu a Palma i estudia a la universitat de les Illes Balears. Actualment estic cursant tercer d’Educació Infantil. Cal dir què per arribar a estudiar allò que m’havia proposat des de ben petita, mestra d’educació infantil, he hagut de passar molt de temps entre llibres, biblioteques, exàmens, treballs, etc. (suposo que com els meus companys/es).

El que  volia destacar és que, quan vaig realitzar la prova de selectivitat vaig obtenir una nota no massa alta, la qual no em va permetre accedir a la carrera que desitjava, i en aquest moment vaig haver de prendre una decisió molt important de cara als meus estudis i la meva formació:

- Realitzar el CFGS d’Educació Infantil.

- Començar els estudis universitaris al CESAG.

El dilema radicava en què, pertanyent a una família humil molt nombrosa i amb una feina d’estudiant, no em podia permetre pagar les mensualitats requerides pel CESAG de manera autònoma i no volia “obligar” als meus pares a haver d’ajudar-me; i per altra banda, si triava fer el CFGS d’Educació Infantil al IES Antoni Maura, havia d’estar dos anys fent el curs i després començar la carrera a la Universitat.

Al final vaig posar en una balança els pros i contres de cada una de les opcions, feina que vaig fer amb l’ajuda dels meus pares i germans, després de pensar-los detingudament vaig arribar a la conclusió d’optar per fer el CFGS al institut, ja que era una manera més econòmica de dur a terme els meus estudis i també era una manera de comprovar si realment aquests estudis formarien part d’allò que volia ser en un futur. Era una manera de realitzar una pressa de contacte més ràpida amb el meu possible futur com a docent.

I aquí sóc! Suposo que sóc aquí perquè el curs va ser tot un èxit: vaig conèixer a uns companys excepcionals amb els quals encara estic en contacte, compartint diverses experiències; vaig conèixer mestres que em varen obrir els ulls damunt el món de l’educació i la importància de la col·laboració entre l’escola i les famílies; mestres que em varen ajudar a conèixer-me a jo mateixa i a construir un poc més la meva personalitat.

Després d’això, faré un petit resum del meu recorregut pels diferents cursos i centres als que he tingut el gust d’assistir com alumna:

Quan tenia quatre mesos, vaig començar a l’escoleta del meu barri “Nins i Nines” fins als tres anys. Dels tres anys fins als dotze, vaig cursar la meva educació infantil i la meva primària al Col·legi Públic Camilo José Cela, al Polígon de Llevant i la meva Educació Secundària i Batxillerat al IES Antoni Maura, centre en el que també vaig realitzar els meus estudis CFGS d’Educació Infantil, amb les respectives pràctiques a l’escoleta Ciutat Antiga.

Esper que amb aquestes línees hagueu pogut conèixer-me un poc més, així com també espero que gaudiu del contingut del meu blog que avui comença.